El centre

El centre

Bones festes des de Cerro del Viento!

Els nostres amics, Carolina- Sabas i Diego acompanyats dels seus magnifics exemplars de Mastin, ens feliciten les festes.

Un naixement ben original

¿árboles o portátiles?

Nuestros hijos e hijas tienen un acceso fácil y cotidiano al mundo, a través de la pantalla. Con mucha, quizá demasiada, información teórica y poca, quizá insuficiente, experiencia vivida.
Mientras las investigaciones alertan sobre los riesgos psicológicos de pasar más de dos horas diarias frente al ordenador y muchos padres se esfuerzan por limitar el “tiempo-máquina” de sus hijos, el gobierno ha decidido colocar la tecnología en el centro de la actividad escolar “ofreciendo” un portátil a cada alumno de 5º de Primaria. Con él, y gracias a Internet, los chavales tienen acceso a una ingente cantidad de información sobre, por ejemplo, la oveja: pueden ver miles de imágenes, colorear sus dibujos, aprender a escribir correctamente su nombre, a distinguir entre un cordero, un borrego y un carnero, o las distintas razas de ovinos, conocer su aparato digestivo y su forma de vida…Pero no pueden sentir su olor, ni ser testigos de la forma en que pare y amamanta a sus crias, ni tampoco cuidar de ellas, salvo en las granjas virtuales de Nintendo o de Facebook. Nuestros escolares carecen de un contacto directo con el mundo natural que muchos expertos consideran fundamental para su bienestar. Pasan la mayor parte del día encerrados entre cuatro paredes, con la vista pegada a una pantalla. Tienen miles de amigos en las redes sociales, pero ni uno solo para bajar a jugar al parque. Evidentemente, a estas alturas de siglo, la “tecnofobia” es un anacronismo; pero tal vez deberíamos revisar nuestras prioridades y situar a la técnica en el lugar que le corresponde: el de una herramienta para ampliar conocimientos, no para acceder a lo esencial. El contacto con la naturaleza es la base del amor por la tierra, una actitud vital para asegurar nuestra supervivencia en el planeta. Necesitamos desarrollar y transmitir conocimientos que nos ayuden a llevar vidas sostenibles, pero muchas personas aún los consideran menos importantes que la informática. ¿Para cuándo una campaña que plante un árbol por cada alumno en los patios de las escuelas? Porque, parafraseando a Unamuno:“hubo árboles antes que hubiera portátiles, y tal vez llegue un momento en que la humanidad no necesitará ordenadores, pero siempre necesitará árboles”. Heike Freire es periodista especializada en educación

Advertencia

El presente, lo que siembras y Creer

Bones Festes!!

Molt bones Festes, des del Centre d'Equinoteràpia  Unicorn  Blanc, us desitgem un any ben ple de nous reptes, aprenentatges, salut, descobriments, jocs, somnis, pau, amor  alegria.... compartint amb nosaltres els moments tant entranyables que ens doneu i ens donen els nostres amics que per aquesta ocasió s'han vestit de gala.

Per molts anys Marcel!!

 Avui es el cumple d'En Marcel! Et desitgem un dia ben feliç i un any ple de noves sensacions, aprenetatges i poder gaudir de la teva companyia, que sempre es font d'alegria.
Que ho passis genial. Petons de la Darling, la Neu, la Cendra i els nostres, requetemuuuua!



Dissabte 17 de Desembre: s'anul·len classes



Bon dia! Avui a causa de la forta tramuntana s'anul·len les classes d'avui, veurem com evoluciona la cosa i ja us diré què farem!
Poseu-vos rocs a les butxaques que no sigui cas que se'ns emporti la tramuntaneta.
Aquí un poema de la tramuntana:

Els tres Mags

 

(Núria Freixa)

He deixat
les sabates al balcó.

En un plat,
una mica de menjar.
Un got d’aigua pels camells
i vi ranci pels tres Reis.

Arraulit,
la son no vol arribar.
Va caient fora la gebra,
sense llum dorm el pessebre.

Paro esment…
tarda molt a fer-se clar!
Com croqueta arrebossada
m’endinso dins la flassada.

He trobat
les sabates al balcó.

En el plat,
quatre restes del menjar.
S’han begut l’aigua els camells,
i el vi ranci els tres Reis.

Quin neguit!
de res m’ha servit vetllar.
Els voldria haver enxampat,
em dec haver endormiscat.

Si tan sols
jo voldria averiguar,
com s’ho empesquen els tres Mags
per ser tan espavilats!

Passejar per la platja sense caminar


Feia un mes que no hi anava i ja en tenia ganes. La Carla em va dir arriba aviat, que la de demà, serà una classe diferent, però les velles costums no canvien i hem arribat uns 15 minuts tard. Tot i així, no he perdut l’oportunitat  de sortir de la pista on treballem sempre i anar d’excursió. Com que tenim el luxe de tenir la platja ben a prop ens hi hem arribat.




Eren les 11 del matí i el sol, atrevit, brillava amb força. Jo, encantada, rebia la seva energia. S’ha comportat i ens ha acompanyat durant tot el trajecte arran de mar, un mar que també s'ha vestit de gala i, ballava plàcidament amb un vaivé constant. Era un moment especial perquè passejava per la platja sense caminar. No, no era màgia, era la Darling que movia les cames per mi. Gràcies a ella he pogut gaudir d'aquesta sensació de nou, perquè amb la cadira no hi passeges per la platja, no trepitges la sorra. Hi pots anar però no és el mateix, et quedes clavat en un lloc concrt, però no hi passeges. La sensació de passar per la sorra, d'anar d'una banda a l'altra, tot observant el mar, escoltant la seva música, sentint la seva olor...m'ha encantat, i ha estat possible, gràcies a una classe d'equinoteràpia una mica diferent.

Jo no caminava, ho feia la Darling per mi, intentava adaptar-me als seus moviments i m'imaginava que era jo. Passejar per la platja sense caminar, una agradable sensació que espero repetir en més d'una ocasió. (El proper dia, però, espero arribar a trepitjar l'aigua).

Un diumenge de sol solet

Quan la humitat es present a tota hora, en el que miro, toco, sento i em recorda massa sovint les ferides llunyanes amb un dolor intens, persistent, present.... llavors penso que el dia serà feixuc que els peus no em portaran, que costarà de passar...i miro al cel clamant al sol, demanant una miqueta d'escalfor, de l'energia que mou i crea l'univers, la presència de l'Astre Rei que darrerament es té oblidats, d'una miqueta de tramuntana per eixugar i per endur-se'n tot el que està estancat.
Añadir leyenda



Llavors mentre anem a buscar les eugues al mig d'un bon fangueig, comencen a veure els primers rajos del sol que anuncien que avui, potser avui si serà present.
El caminar de la Darling, la Neu i la Cendra, també es cansat, pesat i adolorit i reclamen al igual que jo una miqueta de calor, que faci que les cames i els peus vagin lleguers, que les articulacions no facin mal.

Les netegem abans que arribin els nens, sota el fang que porten al pel hi ha les nostres eugues? Tenim dubtes d'així sigui, finalment mentre cantem sol solet i les deixem mes o menys decents, va despertant el sol, que amb la seva força venç les dificultats i troba camins entre núvols per manifestar-ser i regalar.nos un mati ben solejat.

Com que el sol també ens demana que ens encomanem amb la seva energia i força que es la del cor i la de l'amor. Aquest matí ha sigut de compartir i gaudir, tots els que han vingut a l'Unicorn han treballat, participat en les teràpies.



Aixi que l'Eric que ha sigut el mes matiner, mentre preparava a la Darling per l'excursió fins a la platja, també es preparaven la Laia i la seva mare, per portar la Neu i la Cendra,

Després ha arribat en Joan que ha preparat la Neu i cap a dalt falta gent!! en Miquel amb la Cendra, els seus pares i la Iaia Anna Maria, que fins i tot ha fet una cursa per atrapar-nos quan marxàvem cap a la Platja de la Rubina.

En Roger damunt la Neu, l'Iu amb la Cendra i els seus pares, tots cap a la platja, ha sigut un mati que semblava que seria gris i humit i que s'ha convertit en ple de llum, i calor, tanta que com una seva ens hem hagut d'anar treien capes d'abric.

Feia dies que els diumenge no podíem treballar, els nens en tenien moltes ganes, ells les seves famílies, nosaltres i les nostres eugues ens ho hem passat d'allò més bé.

Déficit de naturaleza


Basándose en investigaciones que demuestran las ventajas de salir al campo para la salud, el autor americano Richard Louv, en su conocido libro “The last child in the woods” (El último niño en los bosques), acuña el término “Trastorno por déficit de naturaleza”. Con él agrupa un conjunto de dolencias como la depresión, el estrés, el déficit de atención-hiperactividad o la ansiedad, cuya causa común podría ser la falta de contacto con el medio natural. Su intención no es emplearlo como una categoría diagnóstica, en un sentido científico o clínico, sino más bien formular una hipótesis que puede ayudarnos a comprender las dificultades de los niños de hoy.



El TDHA (Trastorno por Déficit de Atención e Hiperactividad), por ejemplo, que muchos especialistas consideran un desorden orgánico asociado a deficiencias en la morfología del cerebro infantil y que, curiosamente, afecta principalmente a los varones (un 90%), se ha relacionado en repetidas ocasiones con demasiadas horas frente al televisor y responde muy positivamente a terapias con la naturaleza. A la inversa, es probable que sus síntomas se agraven por esa carencia.

Pero para Louv, la TV es tan sólo una pequeña parte de las rápidas transformaciones que ha conocido nuestra forma de vida, en los últimos 40 años, y cuyo resultado es el paso de una sociedad rural a otra altamente urbanizada. Algunos expertos, entrevistados por este periodista americano, consideran que, neurológicamente, el cerebro humano no está preparado para procesar el exceso de estimulación que implican estos cambios; y, aunque es un órgano extremadamente fuerte y flexible, y un alto porcentaje de los niños suelen adaptarse correctamente, muchos de ellos no lo consiguen
 
Los seres humanos en general, grandes y pequeños, tenemos una necesidad innata de contacto con el mundo natural. Madres, padres y educadores debíamos asumir que, al menos, tanto como afecto, buena nutrición y un sueño adecuado, los niños necesitan mantener una relación con la tierra. Contribuir a reducir el déficit de naturaleza, a sanar la alienación infantil respecto al medio ambiente, es nuestro interés no solo por razones románticas, estéticas o de justicia, sino porque de ello depende la salud mental, física y espiritual de nuestra especie y del planeta en su conjunto. La forma en que los jóvenes aprendan a amar y respetar la tierra, la manera en que eduquen sobre ello a sus propios hijos, va a determinar las condiciones en que evolucionará, en los próximos años, la vida en nuestras ciudades y hogares.
El déficit de naturaleza describe los costes humanos de nuestra alienación del mundo natural, entre los que figuran la devaluación de los sentidos, dificultades de atención y elevados índices de enfermedad física y emocional.
Un trastorno que puede detectarse a nivel de los individuos, las familias y las comunidades
 Heike Freire- Educar en Verde

 

Flashmoob- Sindrome de Down Girona

Dofins i anells

Festival de les Aus

XIX Festival de les Aus | 4, 5 i 6 de desembre | Castelló d'Empúries | Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà | Com cada any aquest proper mes de desembre celebrem el Festival de les Aus, amb un ampli ventall d'activitats dirigides a tots els públics. Us convidem a participar-hi!!
Títol
XIX Festival de les Aus
Lloc
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà
Dates
Diumenge 4, dilluns 5 i dimarts 6 de desembre
Preu
Totes les activitats són gratuïtes excepte "Palejant per el riu la Muga", sortida en caiac que té un cost de 10 euros
Programa
Podeu consultar totes les activitats i horaris en el document adjunt
Organitza
Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

http://www.castello.cat/upload/File/turisme/FestivalAus2011.pdf